La CNT es manifesta l’1 de maig contra les subvencions i per la jubilació als 60, les 30 hores setmanals i salaris ètics

La tercera manifestació de l’1 de maig començarà a les set a la plaça Imperial Tàrraco. Convocada per la CNT-AIT de Tarragona, porta per lema “prou de subvencions a partits, sindicats i sectes; jubilació als 60, 30h setmanals i salaris ètics”. Tot seguit podeu llegir el seu manifest:

Fins als nassos i amb l’aigua al coll…

De sobres és per totes/s coneguda la situació en la qual ens trobem els treballadors/es: Acomiadaments, atur, empobriment, retallades, desnonaments, i desigualtats sostingudes pel silenci d’encara una gran majoria de nosaltres. Mentre el pes dels grans capitals no para de créixer en l’economia, decreixent el dels salaris, empresaris i polítics tracten de vendre’ns aquesta estafa justificant l’espoli que estan realitzant.

Aquest primer de maig serà recordat per batre records històrics de desocupació i pobresa per als treballadors/es. També ho serà per la ingent quantitat i diversitat d’agressions normatives envers el gruix de la població que ens estan mostrant la veritable cara de l’ordre polític-econòmic.

No és una crisi, es diu Capitalisme…

Que aquest sistema és naturalment desigual i depredador per la seva pròpia dinàmica, que les seves “crisis” són estructurals i cícliques, i que naturalment, davant les tensions que es donen al mercat i les administracions, és la classe treballadora la que surt escaldada, són conclusions avalades per la realitat.

A més, que els organismes de suposada representació i defensa dels treballadors/es que es sostenen oficialment (partits polítics, burocràcies “sindicals”…), siguin burocràcies verticals, viciades en si mateixes i articulades per a la inacció generalitzada, és alguna cosa que està aquí i no podem ignorar.

Tendim a cometre l’error d’assimilar allò de el “no hi ha alternativa”, resignant-nos i autojustificant el nostre immobilisme i individualisme. No hi ha alternativa en els centres de treball per defensar-se ni barallar gens, no hi ha alternativa a votar i que decideixin per nosaltres, no hi ha alternativa a obeir als empresaris als que mantenim (si hi ha sort)… És a dir, no hi ha més alternativa que fugir cap a davant, que “no em toqui” passar-ho molt mal i que se salvi qui pugui.

Acabant amb la por, pujant els ànims…

L’alternativa a la corrupció, a la desigualtat econòmica, als desnonaments, a aquest sistema al cap i a la fi… no pot sortir més que de nosaltres mateixos, actuant directament i organitzant-nos. Per a això caldrà sacsejar-se de damunt els anys de pacte social, de “professionals de la lluita”, de silenci i despreocupació pel què ens afecta.

Els nostres explotadors tenen una clara consciència de la classe social a la qual pertanyen i fan valer per sobre de tot les seves exigències (reforma laboral, pensions, retallades…). Mentrestant, treballadors/es, estudiants i pensionistes ens ofeguem en el pou de la desocupació, la precarietat, l’economia submergida, la pobresa, l’exclusió, la repressió o l’exili. La necessitat d’articular una resposta col·lectiva des de la participació directa es fa més que urgent.

Hem de reflexionar sobre la nostra condició d’espectadors, i prendre la iniciativa. Els treballadors/es i afectats per situacions derivades del desori del capitalisme, hem d’assumir la responsabilitat d’actuar en primera persona, associant-nos, i apreciant que amb la nostra passivitat, rebutgem sense més que la cosa pugui millorar.

Perquè no som mercaderia en mans de res ni de ningú…

A la CNT no tenim assalariats, ni alliberats, no rebem subvencions de l’estat (autonomia de tot poder), no hi ha càrrecs remunerats ni privilegis, i a més rebutgem la participació en eleccions sindicals, comitès d’empresa, i tot espai que no pugui gestionar-se horitzontalment i amb autonomia. Som un grup de pensionistes, estudiants, i treballadors/es de diferents sectors (en actiu o no), que basant-nos en l’associacionisme, la igualtat, el suport mutu i l’acció directa, generem un àmbit d’intercanvi a través del com poder plantar cara entre totes/s als envits que ens estan posant a molts/es contra la paret (en els centres de treball, als nostres barris i pobles, en qualsevol terreny que ens afecti…) i perfilar futur.

Per això aquest 1r de Maig… Un futur que ha de tenir en compte que la vida social i econòmica en el seu conjunt poden gestionar-se de forma directa i realment democràtica, d’acord amb les possibilitats reals del mitjà, i en oposició a la inèrcia actual. Mitjançant l’autogestió, el rebuig a instàncies superiors de control social (l’estat, el capitalisme), i la posada en col·lectiu de la riquesa i els seus mitjans per generar-la, pot construir-se una realitat diferent. Per a això sense més, cal començar organitzant-se, aquí i ara.

T’animem a acudir a la manifestació de la CNT que recorrerà Tarragona al marge dels sindicats verticals, convertint aquest dia d’habitual passivitat en alè i embranzida per avançar.